És un pis en cantonada situat a la planta més alta d’un edifici d’habitatges del Poble Sec, construït el 1900. Té 4 balcons que s’obren a sud i 2 balcons que ho fan a llevant. L’alçada respecte del carrer li dóna una situació dominant sobre el barri, visions tangencials llunyanes i, sobretot, una llum privilegiada.

La planta del pis és un rectangle de dimensions interiors 12,50 x 5,50 metres. Les balconades són un element important de l’habitatge, pel seu nombre i la seva bona orientació i, finalment, per la dimensió del balcó que vola en façana.

La proposta disposa un espai únic, gairebé total, que ressegueix les dues façanes de la casa, desplegant els ritme dels 6 balcons. I s’hi van succeint els usos principals del programa funcional, com el dormitori, la zona de treball i la zona d’estar. Una segona franja interior situa els espais de serveis com la cuina oberta a l’espai principal, els dos banys i un safareig. Aquesta successió es pauta amb elements mòbils, amb envidraments alts i amb diferències d’alçada i de paviments.

El projecte redescobreix el sostre i les parets originals despullats de revestiments. El sostre és de bigues de fusta i revoltons de rajola i les parets són de pedra. Vistos, amb tota la seva tectònica i aspresa, conviuen amb la calidesa de la fusta nova del parquet de l’espai i la linealitat estricta de la ceràmica i el cel ras de la franja servidora.

La intervenció rellegeix i actualitza el lloc, potenciant-ne les dimensions màximes interiors, engolint l’atmosfera i el paisatge exterior, optimitzant-ne la superfície útil, sense passadissos, desdibuixant divisions i relacionant usos i espais per, finalment, suggerir continguts per a un habitatge diàfan, fàcil i nou.

Amb Espai Vives