Get Social With Us
Casa Vapor - Nexe arquitectura | Josep Carreté
21987
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-21987,hazel-core-1.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-4.0.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.1,vc_responsive
 

Casa Vapor

Casa Vapor

Una parcel.la justa, rectangular, amb el costat curt alineat al carrer i el front més llarg orientat a sud, cap a un lleu pendent favorable i cap a unes vistes a mitja distància que justifiquen incorporar-les a la futura vida interior. Un entorn urbà en consolidació amb el que cal comptar en la configuració final. I una normativa estricta, constrenyent i generant alhora la proposta.

El carrer és a mig nivell entre la planta baixa i el soterrani. La casa li ofereix una façana totalment tancada, un pla de totxo manual, estricte sense cap finestra. L’accés es fa sempre tangencial. Pujant un mig nivell, a nord s’estén una passera d’entrada per tota la dimensió posterior, i a sud el jardí, la piscina i tota la terrassa. Una rampa baixa per darrera fins al pla de l’aparcament.

A sota hi ha un garatge per a tres vehicles, un safareig i un espai d’instal•lacions. I una petita sala polivalent, que rep llum rasant del jardí, i que s’integra al sistema d’espais nobles de la casa per l’escala que puja a dalt.

La planta baixa és diàfana. La sala, la cuina, la llar de foc, la biblioteca, el bany les escales, l’ascensor, les circulacions,… tot s’integra en un únic espai que flueix i que suma dimensions. S’estén enfora a nivell, cap a la terrassa, a contrallum per la seva orientació a migdia. El blau de la piscina dóna color i frescor a la casa, i li regala el joc canviant dels reflexos de l’aigua.

La planta primera és senzilla. L’escala ens deixa a una sala central oberta, orientada cap al paisatge. Té el terra amb franges de vidre sobre la sala de de baix, establint-hi una relació visual de doble alçada. L’espai es fa lluminós, lleuger i ingràvid. A cada banda hi ha un dormitori, gairebé bessons, amb l’espai del llit mirant enfora i el bany propi que bascula cap a la façana contrària.

Una passera mínima recorre tots els finestrals d’un costat a l’altre. Pensada per manteniment i alhora per abocar tot el pis de dalt cap al jardí.

La façana principal és la del jardí i la piscina, la llarga, la sud, la privada. Continguda pels plans de totxo les façanes extremes, s’estructura geomètricament com dues franges superposades que defineixen unes obertures de tota l’amplada, on s’hi situen els buits de les obertures i peces cegues d’obra vista, en un ordre altern i imperfecte, musical gairebé.

Una arquitectura ortoèdrica, capacitada per fluir en seqüències arquitectòniques modulables i inesperades. Com la geometria estricta d’un piano, que proposa harmonies infinites.

Reportatge fotogràfic de Simón García

Category

Obra nova