Era una casa entre-mitgeres, construïda fins al final del solar, i per tant sense pati. Havia estat un antic taller de lampisteria. Al pis de dalt hi havia una habitatge, que deixava una terrassa al final. La construcció era molt heterogènia. Hi trobàvem parts de sostres antics, de bigues de fusta, Parts reconstruïdes amb sostres de biguetes de formigó i revoltons o l’escala, la teulada tornava a ser en part de bigues de fusta i en part un terrat pla, etc… La cronologia havia estat poc endreçada amb la casa.

Vam enderrocar la part final de la planta baixa per descobrir un pati, fent coincidir la façana posterior de baix i de la planta primera. Vam decidir mantenir l’escala que pujava dalt, atès que era una de les parts ben consolidada de l’habitatge. Vam haver de substituir tota la teulada inclinada, perquè la vella estava molt malmesa… I en un taller i un pis abandonats, vam haver de re-imaginar un habitatge.

La decisió però que desencadenava el projecte va ser engrandir un antic pati de llums que hi havia a la zona central de la planta i convertir-lo en un triple espai interior de la casa, des dels nous lluernaris de la teulada fins al terra de la planta baixa, esdevenint el cor de la casa. A més a més el fet que aquest nou espai estigués deslligat de l’escala, que se situava en una zona primera, li donava a tot aquest gran buit una qualitat contemplativa entre espais enfrontats i entre plantes. 

L’escala era l’altre pou de llum de la casa, que també la rebia des de la teulada per un altre lluernari. L’escala es va allargar un pis més per pujar a les noves golfes de sota-coberta. Aquest espai anava des del buit de l’escala fins al buit del pati central.

Hem passat d’una finca fosca a una finca amb un interior increïblement lluminós. Amb una riquesa volumètrica impensable quan hi vam entrar per primer cop. Sempre amb espais que creuen les mirades, a través del raig de llum que entrant per l’òcul de la teulada assaja tots els plans i tos els angles al llarg del dia i de l’any.

La planta baixa corre per sota, no sabent d’on li arriba la llum, del carrer, de l’escala, de l’espai triple, del pati posterior. El terra pintat de blanc fa el retorn d’aquesta llum cap a sostre i l’atmosfera és lluminosa i màgica. Només la paret de pedra descoberta que s’estira per tota la dimensió de la planta ens aferma a terra.