Get Social With Us
Casa Costa - Nexe arquitectura | Josep Carreté
21514
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-21514,hazel-core-1.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-4.0.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.1,vc_responsive
 

Casa Costa

Casa Costa

Es tracta d’una casa introduïda en un conjunt de cases idèntiques que conformen el passatge en què es troba, construït durant el primer terç del segle XX. Les seves façanes són uniformes i ritmades, conferint el caràcter de conjunt amb la suma de totes elles. La personalitat exterior també es correspon amb una personalitat interior. L’habitatge te tres nivells, els dos principals són la planta baixa i la primera. A dalt se situen una tercera mitja planta, amb la sortida de l’escala, unes golfes que donen al pati interior, un petit cobert adossat, i la terrassa que s’aboca cap al carrer.

L’escala enllaça aquests tres nivells i se situa al cor de la casa. El sistema estructural explica diàfanament com s’organitza. A part de les dues mitjaneres i les dues façanes, anterior i posterior, la planta disposa dues parets centrals transversals que organitzen l’interior. Per aquest espai puja i baixa l’escala i, a la vegada, es distribueixen els espais de la casa.

La reforma aborda actualitzar una casa, evidentment antiga i en molts aspectes obsoleta, però que a la vegada segueix proposant uns espais i unes relacions entre ells vigents i suggerents. El projecte plantejarà doncs, una relectura d’aquest interior, posant en valor tot allò que la casa és, per transformar-la en una casa actual, moderna, lluminosa, funcional i mantenint, alhora, la seva essència original.

La necessitat d’espais majors i diàfans que proposen les formes de viure actuals, planteja una planta baixa el més àmplia i neta possible. Conceptualment es planteja un espai únic, regular, amb una gran sala i una gran cuina, de mides màximes, obertes al jardí i a la terrassa, amb la que comparteix el paviment i s’hi relaciona a través de noves obertures més àmplies. Es tracta de pensar que la sala també és exterior maximitzant la seva concepció dimensional.

Al centre de la planta, a la cruixia central de la casa, es troba l’escala. El projecte imagina que no cal fer desaparèixer els límits d’aquesta cruixia estructural central, sinó rellegir-la i perforar-la amb nous passos per a que, sense perdre la lògica estructural i conceptual de l’interior, l’espai i la llum puguin fluir d’un extrem a l’altre de la planta, des del carrer al jardí.

L’escala ascendent porta al centre de la planta primera, on el paviment hidràulic de color vermell, distribueix el programa. Es proposa mantenir els elements originals de la casa així com portes, també els mosaics hidràulics interiors dels dormitoris, tot això com actiu de la pròpia casa. El gran canvi d’aquesta planta és la incorporació de la llum zenital que es proposa com a substitució d’una part del sostre superior per un replà de vidre, que rep llum directa de la terrassa. El projecte imagina tenyir de llum natural el color de tots els espais interiors, fins i tot fins al nivell de planta baixa.

Category

Reforma