Get Social With Us
Casal d'avis Cooperativa - Nexe arquitectura | Josep Carreté
21647
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-21647,cookies-not-set,hazel-core-1.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-4.0.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.1,vc_responsive
 

Casal d’avis Cooperativa

Casal d’avis Cooperativa

El Casal de la Gent Gran de la Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat s’instal.la als espais de l’antic cap. És un edifici singular del barri. El més alt. Un basament de dues plantes on a peu de carrer se situen comerços i a la planta principal l’espai del futur Casal de la Gent Gran. Per damunt d’aquesta gran geometria pública, s’alça una torre d’habitatges, de menys secció però de 10 plantes d’altura.
La proposta per a l’exterior, en acord amb les intervencions que es faran a l’interior de les dependències del Casal, vol rehabilitar la façana que l’envolta aquesta planta principal del basament. Pròpiament ressegueix el perímetre del poliedre atès que les façanes comercials de la planta baixa reculen deixant un voladís i una franja d’ombra de fondàries variables.
Es reorganitzen les obertures prèvies, proposant-ne de noves que ritmen els tres fronts de façana. Tres finestres diferents: un mòdul unitari que es repeteix de manera pautada; un mòdul triple que reconeix alguns espais singulars de l’interior; i el gran finestral de 12 metres d’amplada que s’obre davant de l’espai principal interior del Casal i relaciona l’equipament de forma diàfana amb la part més àmplia de la plaça que hi ha al davant. Un gran ull obert a la ciutat.
La reforma de la façana també es proposa millorar els seu comportament climàtic. I així es basteix una façana ventilada amb aïllament tèrmic interposat entre el pla de façana antic i la nova pell de xapa exterior.
La tria d’aquest revestiment de xapa grecada i tots els remats associats, lacats de color blanc, cerca proposar una pell amb poc manteniment. També generar la tensió que suposi un punt de claror i de novetat enmig d’un entorn urbà envellit. S’imagina perquè es reconegui fàcilment, de lluny, d’aprop, i perquè reconegui alhora la dimensió pública de l’equipament.
La linealitat de la intervenció és puntuada per la nova escala d’emergència exterior, un singular mecanisme articulada, suspès per davant de la pell de façana i per damunt de l’espai públic.
El Casal de la Gent Gran es percep focalitzat en la perspectiva inesperada d’un carrer, entreguardat a través de les branques i les fulles d’uns arbres, en el contrallum oposat de les parades del mercat ambulant que cada dimarts es planta al seu davant, en les obertures resplendents dins de la penombra del capvespre… hom pot trobar múltiples òpiques del nou edifici, de gran angular o de petit fragment, que sempre són sorprenents i suggerents…

Category

Reforma