Get Social With Us
Casa Papasseït - Nexe arquitectura | Josep Carreté
21613
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-21613,cookies-not-set,hazel-core-1.0.2,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-4.0.4,wpb-js-composer js-comp-ver-6.0.1,vc_responsive
 

Casa Papasseït

Casa Papasseït

Abordem la reforma d’una casa vella entre mitgeres. Una planta baixa on s’hi desenvolupava tot el programa d’habitatge, amb construccions afegides que avançaven cap al pati posterior. La planta primera era buida i oberta, i s’utilitzava per assecatge de productes agrícoles. No es pensava re-condicionar el mateix habitatge pel seu estat obsolet. Calia començar de nou.
Però l’estructura principal de la casa era una preexistència que sí volíem posar en valor: les mitgeres de maó massís, la façana característica de la tipologia, el sostre de bigues i revoltons de la planta baixa, i el sostre de bigues tauló i entrebigat de pla de rajola del sota-terrat.
La normativa actual proposava allargava la casa 4 metres i permetia créixer en una segona planta.
El projecte rehabilita el cos principal existent de planta baixa i pis, eliminant totes les construccions annexades i de poca vàlua, llevat del cobert del final del pati. Alhora basteix l’ampliació posterior esgotant la fondària edificable i l’alçada reguladora.
En aquesta ampliació situem la sala en planta baixa, en continuïtat amb l’interior per un costat i amb el jardí per l’altre. S’ha concebut un espai únic de sala i cuina, diàfan, que entrellaça la part nova i la part antiga, deixant passar la claror endins. Es mostra tot el sostre original de bigues i revoltons.
En planta primera, hi situem el dormitori principal i la resta de dormitoris. Es genera un espai distribuïdor previ, a doble alçada, que reconeix les bigues de fusta i la rajola ceràmica restaurades del sota-terrat.
En planta segona, una altra sala incorpora el volum del sota-coberta i s’allarga cap el terrat.
El nou volum posterior també situa l’escala de la casa que, des d’aquest punt extrem, relliga tots els nivells i modula la llum que entra per la façana del pati. L’escala és lleugera, d’estructura metàl·lica, on s’hi encaixen els graons de fusta, deixant fluir el gran volum a tota alçada, diàfan als espais que va servint.
Al carrer la vella façana retroba la personalitat original, amb les transformacions obligades d’un garatge i del portal rellegit. Però en traspassar-la descobrim un habitatge nou, que conjuga els espais i requisits funcionals actuals, oberts i fluids, amb les preexistències rehabilitades com són ara voltes, bigues de fusta, rajoles, parets de maó, paredats… que donen la calidesa i la personalitat a tota la casa.

Category

Reforma